NNEP 25×42 – Supergirl i entrevista a Arnau Tordera I
Últim programa de la temporada! Tanquem el curs amb una entrevista a n’Arnau Tordera I per parlar del nou disc d’Obeses, L’ai al cor, i la crítica de Supergirl, la segona pel·lícula del DCU.
Obrim el programa amb n’Arnau Tordera I, amb qui conversem sobre L’ai al cor. Repassem algunes de les cançons del disc i aprofitem la conversa per parlar de música, concerts i cinema.
A partir d’1 h i 5 min, entrem de ple en Supergirl, protagonitzada per Milly Alcock. Comencem amb un breu repàs a la trajectòria del personatge als còmics i continuem amb una crítica sense espòilers, en què destaquem tant els encerts com les mancances de la pel·lícula.
A partir d’1 h i 58 min, passem a la part amb espòilers, en què desgranem l’inici de la pel·lícula, els flashbacks, el retrat del dolent, Krem, les escenes d’acció, el Lobo de Jason Momoa i el polèmic final. També intentem entendre les decisions creatives que ha pres la pel·lícula i les comparem amb el còmic de Tom King en què es basa.
Us acompanyen l’Ignasi Arbat, la Marta Sanz i l’Aram Bonmatí.
Tornem el 16 de setembre. Fins llavors… que tingueu un estiu fantàstic!
Benvinguts i benvingudes al NINGÚ NO ÉS PERFECTE
Un podcast de cinema i sèries amb la mirada al fantàstic i als còmics
Fes-te mecenes!
Contingut exclusiu: nou programa Videoclubers, versió en alta qualitat del programa setmanal i espais recopilatoris
El Blog del NINGÚ NO ÉS PERFECTE
Disclosure Day
Hi ha pel·lícules que són víctimes de les expectatives. Disclosure Day n’és un exemple evident. Quan Steven Spielberg torna a abordar el fenomen extraterrestre, és inevitable pensar en Encontres en la tercera fase, E.T. o fins i tot en la sèrie Taken, que va produir
Snack Shack
La nostàlgia s’ha convertit en un element clau en l’època cinematogràfica actual, especialment la dels vuitanta. Però què passa amb els que vam viure la nostra adolescència a principis dels noranta? No hi ha nostàlgia per a nosaltres? Snack Shack ve a omplir d’alguna manera
Cold Storage
En una època en què moltes produccions de terror intenten ser transcendentals o reinventar el gènere, Cold Storage opta pel camí contrari: divertir. I ho fa sense complexos, recuperant aquell esperit despreocupat del cinema fantàstic dels vuitanta i noranta que barrejava terror, humor i ciència-ficció
Masters of the Universe
Hi ha pel·lícules que esperes durant mesos. Altres durant anys. I després hi ha Masters of the Universe, la pel·lícula que he esperat des que de petit vaig entrar al cinema per veure l’adaptació de la Cannon el 1987 i vaig descobrir que no era
Lee Cronin’s The Mummy
Lee Cronin s’ha convertit en un dels noms més interessants del terror contemporani. Després de donar-se a conèixer amb The Hole in the Ground, en què ja demostrava una habilitat especial per convertir els traumes familiars en malsons sobrenaturals, i de consolidar-se amb Evil Dead
Ready or Not 2
L’èxit inesperat de Ready or Not feia pensar que una seqüela podia ampliar el seu univers i recuperar la barreja d’humor negre, terror i sàtira que va convertir l’original en una de les sorpreses del 2019. Malauradament, Ready or Not 2 opta per una via